Oli de cop

1-DSC_0303

Pels més trapelles avui us presento aquest oli fet amb l’herba de Sant Joan (Hipèric).
Aquesta planta té múltiples aplicacions dins la medicina natural però en aquest cas ens centrarem en l’apliació via tòpica i  farem un ungüent per aplicar sobre els cops per tal d’evitar-ne la inflamació i els possibles blaus.

Es tracta de barrejar oli d’oliva i les flors de l’herba de Sant Joan i deixar la mescla a sol i serena durant 40 dies, passat aquest temps -i un cop l’hàgim colat- obtindrem un oli vermellós que es podrà aplicar sobre la pell i que actuarà com un antiinflamatòri natural. La proporció és d’un litre d’oli per uns 200 grams de flors.

Una bona manera de tenir-lo sempre a punt és posar-lo en un recipient tipus spray que ens facilitarà l’aplicació sobre els cops.

Atenció: Pot tenyir la pell si es rep el sol directe al lloc on s’ha aplicat l’oli.



Ara també em trobareu a Etsy

Com que faig tantes coses la gent del meu entorn m’ha convençut que les ofereixi perquè qui vulgui també en pugui treure profit, així és que per tothom que ho necessiti faig encàrrecs d’allò que tingueu al cap i no sapigueu com fer-ho realitat. Escriu-me un mail i digue’m què necessites!
Mentrestant fes un cop d’ull a la meva botiga:

Fet a M@(R)


//



Cosetes

Durant aquest temps de silenci he anant fent cosetes tot i que no les he publicat al bloc.

Moltes les he fet per necessitat i d’altres perquè em voltaven pel cap.

1- Més pantalons de mànigues

En aquest cas els pantalons de mànigues havien de ser blancs, per fer de casteller. Vaig agafar un jersei polar blanc que ja no feia servir i de les dues mànigues en van sortirels dos camals dels pantalons. Per fer la faixa vaig utilitzar uns leggins vells.

casteller

2- Una armilla d’uns pantalons

armilla1

 

3- Un estoig de roba

estoig1

estoig2

 

4- Boca’n roll (tot seguit amb el tutorial pas a pas de com fer-lo)

 http://mardemenorca.blogspot.com.es/2012/05/tutorial-bocan-roll-envoltorio-bocata.html

 

 

bocanroll

5- Vores de pantalons texans aprofitant la vora original

http://www.youtube.com/watch?v=MpcDLMcMGps

 

 

 

 



Pantalons de mànigues

Fent endreça d’armaris vaig descobrir aquella magnífica camisa d’hivern que ara sé que mai més em posaré… Així és que l’he reciclat. Com que en Cesc encara és petit he pogut aprofitar les mànigues de la camisa per fer-li uns pantalons. De la resta en faré una faldilla.

L’etiqueta és de la camisa i a la part del davant hi ha una petita estrella de mar (feta de pedra volcànica) que en Cesc va  triar. El botó l’he posat al lateral dels pantalons i és de color verd.

Per fer aquests pantalons hi ha molt poca feina. Perquè els camals/ mànigues ja estan fets i només cal unir-los, també caldrà fer-hi alguna pinça per donar forma a la part del darrera i finalment cosir o afegir la part de la cintura.

 

La verema

Aquest any vaig aconseguir salvar el raïm del fong que l’any passat me’l va deixar xuclat. Vaig fer servir un producte apte per al consum ecològic i finalment la parra em va regalar uns magnífics penjolls de raïm negre boníssims. Altres anys els havia repartit però enguany la collita s’ha avançat i no sabia que fer-ne. Així és que el vaig collir tot un dia al vespre, per estalviar-me les picades de les meves amiguetes abelletes i vespetes, i a l’endemà tenia una taulada de raïm que només em feia esbufegar de la feina que m’imaginava.

Vaig decidir fer-ne vi o vinagre o el que en sortís!

Amb en Cesc vam triar el raïm més maco del que no ho era tant. I així classificat en vam fer una semal plena per aixafar i un cossi de raïm més bonic per menjar.  Tot i així el que volíem dedicar al consum era massa abundant i per tant vaig optar per fer-ne melmelada.

Vam aixafar el raïm, amb els peus ben nets, i vinga, aixafa que aixafa vam aconseguir que cap gra quedés ple. Després el vam deixar reposar vint-i-quatre hores perquè bullís i finalment el vam acabar de colar per deixar-lo en repòs durant una setmana i tornar-lo a colar i precintar-lo definitivament.  A veure com ens haurà quedat!

Pel que fa a la melmelada no les tenia totes, la veritat és que no sabia com fer-m’ho per treure el gra del raïm. Vaig trobar la solució ràpidament. Dins d’una cassola vam anar posant els grans de raïm, sense tallar-los ni res per l’estil, tots sencers. Quan ja estaven mustius vaig agafar la batedora i vaig fer-ne un puré. I després vaig passar el preparat pel colador. Finalment vaig deixar que continués fent xup-xup durant força estona (un parell d’hores) i ja amb el sucre afegit (no gaire, sempre menys de la meitat del que recomanen totes les receptes per fer confitures i melmelades). El resultat: una deliciosa melmelada de raïm. una mica líquida, tot cal dir-ho, però de gust immillorable!

 

 

 

Sacs tèrmics

Fa temps, en un biosupermercat vaig veure uns saquets tèrmics que em van agradar molt. El que no em va agradar tant va ser el preu, bàsicament perquè vaig pensar que estaven fets amb materials molt bàsics i que era un abús.

Els sacs tèrmics estan fets de roba i en el seu interior hi ha llavors que mantenen el poder calorífic. Hi ha llavors que mantenen durant més temps l’escalfor i d’altres no tant.
Els sacs del biosupermercat estaven fets de pinyols de cirera ( ara sé que se’n poden aconseguir a la xarxa), però com que no en tenia vaig optar per fer-lo d’una altra llavor. Em vaig decantar per la civada. Els resultats van ser molt bons! Vaig repartir sacs a tort i a dret. Tants que aquest any, l’avi Àngel, amb molta paciència, es va dedicar a omplir una ampolla de litre i mig d’aigua de pinyols de cirera! Així és, que malgrat tinc la casa plena de sacs, en vaig fer de nous, ara sí, amb la matèria prima més recomanable: els pinyols de cirera.

El sac tèrmic es pot aplicar en fred i en calent, segons l’afecció que vulguem
tractar.

Consell: per evitar que els sacs es corquin s’han de congelar periòdicament, a l’estiu és un bon moment per fer-ho, així a l’hivern els tindrem a punt per escalfar-nos els peus, per aquells refredats dels més petits… fins i tot per a tractar mussols!

 

 

 

Pantalons de pirata, pirates!

Tenia la roba, les idees… I em faltaven les ganes de posar-m’hi. Per sort les he trobat i d’una tirada he fet aquests pantalons per en Cesc, demà al matí els provarem… 

Per fer-los, com a patró, he agafat els pantalons que els avis van portar-li d’unes vacances a Eivissa.

Simplement he resseguit el perfil de la roba, tenint el compte les vores, i apa! A cosir s’ha dit! L’afegit de la cintura és perquè volia fer pinces als pantalons. Ara falta completar amb un detall pirata (intentaré buscar un botó calavera o alguna cosa per l’estil).

Les proves del matí…

Déu escanya però no ofega o la vespa dels ous

Avui, com cada diumenge he anat a buscar els ous a ca la cabrera, que són ben bons i fins i tot i ha qui diu que, en sentir l’olor de truita feta a casa, fan olor de blat de moro.

A casa gairebé sempre hem menjat ous de pagès, ens agraden. Bé el cas és que avui, esperant els ous una vespa carnissera m’ha clavat tres fiblades! Totes a la mateixa mà. I és clar, he dit tots els renecs haguts i per haver! Això ha espantat al personal que tot seguit m’ha vingut a socórrer. La senyora Eva m’ha dit que preparés un ungüent per treure’m el dolor. Creieu-me que ho he fet! Tot seguit, sense esperar ni un segon!

Ungüent per a les picades de vespa:

Es fa una pasta amb oli, sal i vinagre i s’aplica sobre les picades. Ja està. Deixen de picar i el dolor deixa de ser tan intens (tot i que ara encara tinc la mà adolorida en cap moment se m’ha inflat).

Per a les picades més senzilles hi ha un altre preparat casolà i també molt pràctic: dissoldre una mica de bicarbonat i aigua de tal manera que quedi una pasta. Aquesta pasta també es posa sobre les picades.

Més sabó…

Feia temps que em rodava pel cap fer sabó sense sosa càustica. Havia sentit a parlar de l’herba sabonera i mirant en Pius Font i Quer vaig descobrir que això era possible. Només em calia saponària officinalis. Així és que vaig demanar al botànic de casa que un dia me’n portés.

Ahir la va portar. Iuhuuuuu! Finalment la tinc a casa! Tot i que necessitava l’arrel de la planta i d’això en tenia molt poca quantitat, he separat les flors de la tija n’he fet una infusió (totes les flors per una banda i les arrels i tiges per l’altra. Ho he fet així per veure quina de les dues infusions feia més escuma).

El resultat ha sigut meravellós.

Com que hi havia moltes flors  les he recobert d’aigua calenta i després les he deixat reposar. En acabat he posat l’aigua resultant en una ampolla de plàstic i l’he sacsejat per veure què passava: espuma, molta espuma! En canvi de la infusió de les arrels, com que n’hi havia menys quantitat, no ha n’ha sortit tanta.

He posat el líquid en un dosificador de sabó de mans i l’he posat a la cuina per fer-lo servir i comprovar-ne la seva utilitat. En l’ús sembla aigua però fa una mica de barrumera i neteja bé. Ara només em cal espessir-la, per donar-li més tacte de sabó,  una mica (ho provaré d’aquí a uns dies, ja explicaré el procés i, sobretot, els resultats!).

Amb l’herba sabonera n’hi ha prou per fer el sabó tot i que s’hi poden afegir altres plantes per complementar les propietats. Rep el nom d’herba sabonera perquè antigament tenia aquesta utilitat i l’usaven, sobretot, per rentar la roba més delicada i la llana, és per això que també se’n diu herba llanària.

Sabó de la iaia

Imatge

Avui a casa hem fet sabó. Sabó d’aquells que ja no se’n troben! No és difícil però sí que cal tenir paciència, oli usat, greix animal, aigua i sosa càustica. També hi podeu afegir una mica del vostre detergent per tal que el sabó faci escuma.

Precaucions: la sosa crema per tant cal anar ben preparat (guants, ulleres i màscara per no respirar els vapors), proveir-se d’un pal llarg de fusta i capses de fusta o de plàstic per abocar-hi el sabó i un cossi o recipient de plàstic per fer-hi la barreja.

1- En un cossi hi poseu l’aigua, temperatura ambient, i mica en mica hi aneu afegint la sosa sense deixar de remenar.

2- Quan la sosa i l’aigua ja s’han ben barrejat i afegiu el greix i l’oli, molt a poc a poc i sense deixar de remenar (uns 45 minuts).

3- Aboqueu la barreja als recipients preparats per deixar en repòs la mescla.

4- Espereu que es solidifiqui (pot estar-hi des d’un dia fins a quinze!).

5- Talleu les peces a la mida que us convinguin.

6- El sabó estarà a punt per fer-ne ús al cap d’un mes o més.  

7- Amb un dia de repòs n’hem tingut prou! Ara només cal tallar les peces a la mida que més ens convingui. Posar-les en caixes i esperar un mes o més abans no les usem.

Us adjunto un pdf on s’explica molt bé tot el procés i les proporcions.